Canal de La Infanta en L'Hospitalet: Unos restos que molestan.

Si hay algo para el cual estoy especialmente sensibilizado es el asunto del Canal de La Infanta en L'Hospitalet. Desde la niñez he visto como esta infraestructura ha ido desapareciendo mordisco a mordisco de la inmisericorde especulación urbanística, y nunca se ha hecho nada para salvarla. Nada.

Ya hace un tiempo dediqué un post (os invito a volverlo a leer, si no lo conocéis), denunciando la situación de dejadez y abandono de los últimos metros reconocibles que quedan de él en nuestra ciudad y que si no lo remedia nadie acabarán bajo la picota del cemento más ignominioso, con el beneplácito del consistorio que no habrá movido ni un dedo para protegerlo.

Como el asunto me preocupa, y no soy de los que me quedo quieto cuando estoy indignado, el día 14 de marzo envié un email a la alcaldía con copia a todos los grupos políticos municipales y a varios medios de comunicación con una copia del artículo que había escrito. En el correo les conminaba a hacer alguna cosa para defender la tan cacareada "memoria histórica" de la ciudad más allá de las intenciones de boquilla y les presentaba el problema. Mutis por el foro: tan solo la agrupación de L'Hospitalet de Esquerra tuvo a bien contactar conmigo y hablar de lo que se podría hacer al respecto. De los demás, jamás se supo. Típico.

Sin embargo, el pasado día 9 de junio (casi 3 meses después), recibí un email desde el gabinete de alcaldía, dándome respuesta. A continuación la transcribo y juzguen por ustedes mismos las ganas que tiene nuestro ayuntamiento de conservar el trazado y las excusas peregrinas que utilizan para no hacerlo. No se lo pierdan, no tienen desperdicio. En rojo están mis comentarios.

Benvolgut senyor Castillo,

 

En primer lloc demanar-vos disculpes pel retard en contestar el vostre correu electrònic que veu adreçar en aquesta Alcaldia, sobre el tema del canal de la Infanta, li passo informació que ens ha tramés la direcció del Consorci per a la reforma de la Granvia a L’Hospitalet. (¿y que tiene que ver el Consorcio de reforma de la Granvia con el Canal?¡Si estamos en la otra punta!)

 

Les obres del canal de rec del marge esquerra del Llobregat entre Molins de Rei i Barcelona es van realitzar entre els anys 1817 i 1819, com vostè sap i transcriu perfectament, amb aquesta infraestructura la transformació dels territoris de la vall baixa del riu i del delta de Ponent va ser excepcional, ja que la implantació del rec va comportar també la creació d’una xarxa de col·lectors i canals de desguàs de les aigües de pluja fins aleshores inexistent, i això va ser possible que una gran proporció dels terrenys de L’Hospitalet de Llobregat passessin a ser sols de producció agrària intensiva. (Si sabes que lo se...¿para qué me vuelves a explicar una historia que ya se?)

 

Les conseqüències d’aquesta economia també van tenir el seu impacte en el creixement de les poblacions, que en aquells moments tenien un perfil clarament rural, però que van saber aprofitar els excedents econòmics i la nova demanda de força de treball per iniciar la seva expansió urbana. (...y sigue)

 

Tota aquesta dinàmica es va sostenir fins a ben entrats els anys cinquanta, tot i que molt abans el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat va patir una mutilació extraordinària amb la creació del Port Franc de Barcelona i la segregació de tots els seus territoris al sud de la línia de ferrocarril d’accés al port, que avui coincideixen aproximadament amb la traça del Cinturó Litoral. (¿y ahora? ¿qué tiene que ver el tocino con la velocidad?¡que estamos hablando del Canal!)

 

La creació del polígon de Zona Franca, les grans operacions immobiliàries a la plana i el general creixement d’infraestructures van significar, a partir dels anys 60, un canvi absolut en la utilització del territori disponible. La ciutat de L’Hospitalet de Llobregat tal i com es pot comprovar en la sèrie de vols aeris dels anys 70, 80, 90 i 2000, té hores d’ara la pràctica totalitat del seu terme municipal ocupat en barris residencials, d’activitat econòmica, equipaments, infraestructures i parcs urbans, ben lluny per tant del que va ser el moment de creació de riquesa a l’empara del què va representar el Canal de la Infanta. (¿me lo dices o me lo cuentas?)

 

A l’hora de formalitzar el Pla urbanístic que desenvolupa l’ARE de La Remunta, es van encomanar uns treballs de prospecció arqueològica i monumental per tal de fer un diagnòstic sobre l’estat de la qüestió en l’àmbit objecte del planejament. (aquí ya empezamos a decir algo. Ya era hora.)

 

Aquest document, juntament amb la resta de treballs preparatoris, són públics i consultables i dels mateixos es dedueix el següent:

 

a)       El reconeixement del Canal de la Infanta en l’àmbit del municipi de L’Hospitalet de Llobregat queda restringit als terrenys de l’antiga caserna de La Remunta. La situació en què es troben no permeten definir amb precisió l’estat de l’antiga canalització de les aigües de rec i tan sols és visible una part del pont de connexió dels terrenys situats a ambdós costats del canals, avui totalment transformat. (Por lo visto las fotos que presento las hice en otro sitio diferente al que miraron los "expertos". ¿No han visto lo que hay?¿Porqué ignoran lo evidente?)

b)       El mateix estudi, tot i fent una explicació història del que va ser el canal i la importància econòmica del mateix en el municipi; reconeix que difícilment pot definit cap tipus d’actuació, ja que no figura en cap dels nivells de protecció arquitectònica, artística o monumental vigent en el municipi.(¡coño!¡de eso se trata!¡de protegerlo por su excepcionalidad!)

c)       E Pla general metropolità, defineix una infraestructura vial de connexió paral·lela al ferrocarril, com a via alternativa de pas a l’antiga carretera, única possibilitat d’obtenir una certa permeabilitat en direcció est-oest, ja que les polítiques de restricció de trànsit roda en els centres històrics han significar una restricció molt important del trànsit en aquestes àrees.(¿y?)

d)       La situació del vial, perllongament de l’avinguda de Josep Tarradellas, ha d’ocupar el traçat de l’antic canal ja que el vial corresponent al municipi de Cornellà de Llobregat ja està executat mancant tant sols el tram de 125 metres de l’àmbit de La Remunta.(Que el tramo de Cornellà está ejecutado????? Alguien ha mirado una foto aérea???? Si no se puede seguir y Cornellà no ha movido un dedo en aquella zona en décadas!!!! Además... la existencia del parque de Can Mercader impide cualquier avance real de la avenida!)

e)       La topografia del lloc, amb el ferrocarril en la cota superior i els replans de l’antiga caserna en les cotes inferiors que convergeixen en la xarxa de carrers de la ciutat no permeten cap alternativa que pugui salvar dignament les restes d’aquella infraestructura hidràulica. El tram del carrer és excessivament curt i no és possible projectar variants.(Es de locos. Se lo van a cargar si o si, en beneficio de un proyecto inviable e inútil actualmente. Tiene bemoles la cosa.)

  

En síntesi, amb l’execució del projecte urbanístic de La Remunta, el tram del Canal de la Infanta en el seu estat actual no es pot conservar ni tindria sentit rehabilitat una infraestructura inutilitzada, que no té continuïtat ni pot ser utilitzada per causa de la desaparició de l’objectiu pel qual es va crear. (A ver...¿¿¿que no se puede conservar??? Será porque no les interese, no porque no se pueda! ¿Quien pide que se vuelva a hacer servir? ¡Se pide que se preserve!¿Tanto cuesta entenderlo?)

 

Això no obstant, l’ordenació dels espais lliures en el recinte de l’antiga caserna, la preservació dels edificis i una bona part de l’actual recinte per al gaudi dels ciutadans, significarà també la consecució de la memòria història d’aquesta part del municipi que ja fa temps que va deixar de ser territori d’horta i conreu. (Si, claro... ponemos una placa y guardamos un edificio que no tiene nada que ver con el canal y daos con un canto en los dientes. ¿Es o no es para indignarse?)

 

Ben cordialment,

 

 

Antoni Rivera León

Coordinador del Gabinet de l'Alcaldia

Ajuntament de L'Hospitalet

En definitiva, que no hay ninguna intención de hacer nada por salvar el poco trozo que queda. Tanto da que los proyectos urbanísticos que les afectan sean obsoletos e irrealizables, que mientras generen pingües beneficios a los de siempre ya está bien. De mientras, la ciudad perderá irremisiblemente los restos de un legado que fue la base de que ahora seamos la segunda ciudad de Catalunya. Pero eso, por lo visto, no es importante. No da votos. Cien metros de calle innecesaria, si.

La lucha sigue. Seguiremos informando.

¿Que no se puede seguir el trazado con precisión? ¡Amos anda!