 |
Pont del Lledoner |
Transitando por la N-340 entre el puerto del
Ordal (
ver El puerto del Ordal, el antaño temido collado de la N-340) y
Cervelló, el conductor difícilmente se dará cuenta de que, en un tramo recto con buenas vistas, está pasando por una de las obras de ingeniería más importantes y antiguas de esta transitada vía: el llamado
Pont del Lledoner. Este puente de 120 metros de largo y 32 metros de alto que atraviesa la cabecera de la riera de Rafamans, fue diseñado por los ingenieros militares de
Carlos III (
ver Carlos III, el delta del Ebro y su olvidado canal marítimo) a mediados del siglo XVIII y empezado a realizar en 1764, si bien no fue hasta 1802 cuando entró en servicio.
 |
Una infraestructura del s. XVIII aún en uso |
Contemporáneo del desaparecido
puente de las Quince Arcadas (
ver El triste fin de un puente Real) , el puente del Lledoner fue construido en piedra y ladrillo, con dos niveles transitables de arcadas de medio punto (uno inferior, de paso peatonal, con 9 arcos y uno superior, para el paso de vehículos, con 13) sustentadas por potentes
pilares que le dan una solidez extraordinaria. Solidez que le ha permitido llegar en activo hasta nuestros días con pocas modificaciones, a pesar del sabotaje de la plataforma superior durante la
Guerra Civil, siendo uno de los pocos ejemplos de ingeniería civil de época moderna que aún permanecen en uso en nuestro país.
 |
El nivel inferior es peatonal y el superior para vehículos |
El meu avi era caçador, i vinyater, encara que ell era de Barcelona, anava sovint a caçar amb una colla d'amics del Penedès. I sempre que passavem per allà explicava la història de un company de cacera que havien agafat els "milicianos" (ser empresari tenia aquestes coses al 36), l'havien fotut en un camió amb altra gent i els portaven a afusellar al Pont del Lledoner (destí final de molts afusellats de "sacas" del Penedés). I aquest amic, tan bon punt el van baixar del camió va arrencar a corre i va saltar del pont, sabedor que el viaducte era molt alt al centre, però les lleres feien una V bastant oberta, i no quedava tant alt el salt si ho feies a la vora de un extrem. El paio es va trencar un braç, però coneixia una cova (o una sitja, o jo que se que, tampoc sé si es veritat, però se non é vero...), total, que es va amagar, els milicianos van formar el pelotó, van matar als altres, i van anar per ell, pero no el van trobar... enfí.. I buscant més informació ara mateix per Internet, vet aqui el que trobo:
ResponderEliminarEl tristament famós pont del Lledoner, al terme municipal de Vallirana, on diversos comitès locals de l’Alt Penedès van executar veïns als quals atribuïen alguna mena de vinculació ideològica amb els militars sublevats contra la república el 18 de juliol de 1936. Va ser durant la nit del 31 de juliol d’aquest any quan els membres del comitè sadurninenc hi van afusellar set conciutadans, mentre un vuitè aconseguia fugir en el darrer instant llançant-se daltabaix del viaducte. La ubicació d’aquest pont en una zona despoblada garantia l’anonimat dels executors materials dels
afusellaments. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR (Font: https://carlesquerol.wordpress.com/wp-content/uploads/2015/01/pdf.pdf)